Diari d'abord: 4 coses

Ara que ja no vaig de cul, se'm fa estrany. Crec que m'havia acostumat a aquest ritme frenètic i un tant vertiginós.

A vegades és bo pensar que sempre pot ser pitjor.

Avui ja hi ha agut temps per relaxar-se. Vam poder banyar-nos a la platja del Miracle en una acalorada tarda. I és que després de comprar unes pales, ens hi vam encaminar il·lusionats per posar-nos ben morenos. La putada va ser, arribar a la plaça dels carros i que s'amagués el sol.

- Cagun los tontos de déu!- va dir l'Anna.

La veritat, és que gairebé el sol ja no va tornar a sortir. Vam poder fer un geladet rambla avall de tornada a casa. I aquest matí el sol ja no ha surtit. Quins collons que es fot.

Uns dies sense fer res aniràn bé. Intensiu de Playstation, platja i molt de sofing.

Ja tocava

News

Bueno, informo d'unes poques novetats a la nau:

- Des de fa uns dies que hi ha instal·lat un comptador de viatgers.
- Les frases cèlebres de STAR WARS aniran canviant de tant en tant.
- Facilito un traductor instantani de la web CATALÀ - ESPAÑOL, com el del blog de la Lídia. (Noe! ahora ya no tienes excusa)

"Has aprovat, Alba"

Si bé la nostra profe de l'autoescola ja té una veu característica, encara més per que se'm quedin gravades aquestes paraules.

Després de molts dies de massa feina acumulada, d'anar en contra del rellotge, hem vaig examinar de la teòrica.

No podíem saber la nota fins les 4 de la tarda, quan l'Anna S. havia de passar per l'autoescola, i aleshores va veure que rarament estava tancada. Sobre les 5, que la vaig trucar i m'ho va dir, vaig pensar que no podia aguantar fins les 8, i ma tieta va buscar el num. de telèfon de l'autoescola a les Páginas blancas.

Estava allí. I jo tenia 3 telèfons des dels que podia trucar. Vaig agafar el que tenia més a l'esquerra i m'ha tieta anava a marxar: Anna, no marxis... vaig suplicar-li amb un fil de veu.

Marco i hem despenja la profe, a la que vaig reconèixer de seguida:
- Hola sóc l'Alba, que aquest matí m'he examinat de la teòrica del B. Que hem podries dir la nota.
- I tant. Has aprovat, Alba, felicitats.

Casi em poso a saltar!

Ja he fet el gran pas a tenir el carnet. Ja hem passat el més dur!

R.I.P.

Avui m'ha vingut com una girada de bola.

Si bé és cert que porto uns dies una mica sensible, amb molts d'estress i poc temps, i massa coses al cap i a l'agenda. Fa uns dies que hem rondava pel cap, però no acabava d'atrebir-me.
Avui l'acte ha estat consumat.

Sola, davant del mirall, amb 4 llàgrimes galta avall com si fossin part del ritual...

m'he tallat la rasta.

Sang culé

Després d'una irregular temporada, el Barça ha perdut la Lliga.

Dic que l'ha perdut, per que ha desaprofitat els avantatges que tenia respecte els demés aspirants al títol. Tal com deia Joan Laporta, hem jugat amb foc i al final ens hem cremat.

Em van agradar les paraules sinceres de Xavi després del partit contra el Nàstic i penso que més jugadors haurien de ser així d'humils. I és que, no és pot aspirar a 7 títols després de l'excel·lent campanya passada, i conseguir-ne dos, i que una sigui la Copa Catalunya.

Realment, el Madrid ha fet un final de temporada molt bo. Bé, el Madrid... no ben bé, més aviat Van Nistelrooy. Però el meu cor continua sent culé, i abans que el Madrid, preferiria que hagués guanyat la Lliga el Sevilla. Aquest, que tampoc ha sapigut aprofitar les relliscades dels dos equips punters per fer-se amb el títol, cal reconèixer que també s'ha ben merescut entrar entre els 3 primers de la classificació.
Un altre motiu, per que hauria preferit que el Madrid perdés la Lliga a l'última jornada, va ser el fet que el seu president Calderón, ja va fer una volta d'honor despés del Saragossa.

Jo, si fos un jugador del Mallorca, m'hauria indignat molt.

Després de tot, ara ja s'ha acabat la temporada, i només queda preparar-se per la següent que, esperem, que no sigui tant nefasta com aquesta.

Llum al final del tunel

A vegades et sentes caminar en solitut per la foscor. Enmig del tot i enmig de tothom. Sola entre la multitut.

Es com anar per dins d'un tunel, sense cap altre remei que tirar endavant i la impossibilitat de tornar endarrere. I ni tan sols poder aturarte.

A les fosques.

Sembla ser que el tunel arribi al final, per que ja hem sembla veure una mica de llum...

Diari d'abord. Nits de divendres

Com ja comença a ser costum, els divendres a la nit toca sortir a respirar l'ambient de Tàrraco.

Vam començar per apagar la set a casa de la Montse, amb un lambrusco tot sopant per després passar al cubata de rigor.

Ja vam sortir al carrer i vam notar que feia una calor ben pròpia de l'estiu. Així doncs, ens vam afanyar a anar a beure algo abans de deshidratar-nos.

Total, que ens vam encaminar cap a la Part Alta, més concretament a "Els Immortals" per fer un cocktail.

La Montse aquest cop va tastar un Planter's o com es digui. Prou bo. La Maira es va decidir per un Mojito, i jo un Tequila Sunrise.

El local, que és molt bonic i agradable, tant tant que t'apalanques. I a nosaltres ens venia de gust Festa.

Per tant, ens vam acabar els cocktails i les xuxes ràpidament i vam encaminar-nos cap al Cau. Petita gran sala situada a les voltes del circ romà. A Tarragona som tant guays que sortim de festa sobre les restes històriques.

També volia fer esment a la gran sessió que es va currar Dj Madrasso. Primer va començar per una sessió indie i va anar tirant cap al pop comercialillo. Feia temps que no m'ho passava tant bé degut a la música. I és que vam poder escoltar com empalmava cançons tan diferents, com Scissor Scisters amb Alaska, de manera magistral.

Amb la intenció de fer un despido, que l'endemà tocava estudiar, vam decidir fer l'últim beure, de camí cap a casa, al Totem de dalt, entre "jóvens" nascuts abans de la dècada dels 80, si fa o no fa.

La sorpresa va ser trobar-nos al Jordi López i el Barceló, amb un altre noi que em sembla que també és veí. En fi. Que d'últim beure res. En tot cas, penúltim.

Una bona estona de juerga i altres parides. Algunes a l'estil: "tienes el factor x!" o "se ha metido tanta coca que ya no tiene ni tabique". Algunes altres com "Dios! Jo no vull ser així d'aquí uns anys" o les diferents posats frikis.

La que es va endur la palma, però, fou:

- Jordi, ets un friki.

- Gràcies.

En fi. Que ja ho diuen Els Pets, que "una retirada a temps, sempre és una victoria". Però ahir, gairebé ens vam quedar fins a tancar. Derrota, doncs. Ja que avui, no hi havia qui estudiés Teoria.

Palabras con retraso

Tengo tanto para decirte que no sé como empezar. No sé si va a bastar con unas pocas líneas sinceras...

Des de que nos conocimos, tu siempre has estado ahí para guiar mi corazón en este asqueroso mundo. Sé también, que he hecho muchas cosas feas y que tu nunca me has dado ningún sermón. Que todo lo malo que hay en mí ha salido a flote y tu nunca me has reprochado nada. Simplemente has querido ayudarme y, aunque pueda no parecerlo, lo has hecho.

Soy una persona muy difícil y a pesar de todas mis perrerias, has aguantado siempre ahí. La verdad, es que siempre he pensado que no merezco a una amiga como tu, que des de la distancia me has cuidado y he sentido tu caríño muy cerca. Creo que demasiado cerca. Y me comporté como una hija de puta y a punto estube de mandar nuestra amistad al carajo.

Quiero que sepas, que aunque a veces sea una gruñona, borde y malhumorada, es mi particular manera de mostrar mi aprecio hacia alguien. Cargar mi mala leche sobre la gente que me importa.

Mi mayor defecto.

Nunca encontraré las palabras justa para disculparme. Solo puedo agradecerte que hayas estado ahí todo este tiempo, y tu infinita paciencia.

Eskerrik asko

Els peus a terra, el cor volant

A vegades, fa falta un desengany per tornar a al camí de la raó.

No passarà més.

Ordre.

Diumenge, després del partit, vaig quedar-me dormida al sofà i em vaig despertar amb el cap molt, molt espès. Després d'una estona de meditació, vaig arribar a la conclusió que estaria bé posar una mica d'ordre a la meva vida. Canviar quatre coses i construir una barca per poder tornar a casa.

Com que les parets em queien sobre, vaig vestir-me disposada a fer alguna cosa de profit. Com que per ordenar la meva vida, començar per posar-me a estudiar era una mica dur, vaig preferir distreure'm una mica, fora de casa. Deixar de pensar.
Un cop al carrer, vaig començar a caminar i hem va semblar que em venia de gust anar al cine. Acte seguit hem va semblar que anar al cine sola, era massa friki. Així que com que feia bon temps, vaig començar a caminar rambla amunt amb el propòsit de pensar una mica al Balcó.
Quan ja casi hi havia arribat, vaig sentir que un cotxe tocava el clàxon. Era el Seat Arosa gris de la Meri, en companyia de la Noe. Elles, les reines, van parar-se al mig de la Rambla, i em van cridar:

NOE: Alba!! ¿Dónde vas?
ALBA: ... Vaig a posar ordre a la meva vida.
NOE I MERI: ...
NOE: Sube.

Hem van carregar al cotxe i vam anar a la Plaça de la Font a fer unes tapes. Una estona en companyia, de rialles i converses que sempre senten bé. I aleshores fou quan:

NOE: Oye Alba. Cuando te hemos encontrado... que has dicho que ibas a poner orden a tu vida... ¿No te ibas a tirar por el Balcón verdad?
ALBA: No coño. Que solo iba a meditar un rato frente al mar!
NOE: Uf! Menos mal! No vaya a ser que te hemos salvado la vida y nosotras sin saberlo!
MERI: Tia! Es que anaves tant decidida...!
Totes: XD

Va ser una estona de relax que m'ha fet començar la setmana amb energia. La vinent tinc exàmens finals. Aviat començo a treballar. Em presentaré al teòric de l'autoescola. I després, no sé pas què passarà.
De moment, amb això de replantejar-me les coses, m'he posat a estudiar i després he anat a córrer. De totes maneres, si he de posar ordre a la meva vida de debò, estaria bé començar per ordenar l'habitació.

Però és que ara, ara que les aigües estan més calmades i que sembla que hem arribat a la platja, lo normal seria que em deixes endur per la corrent fins a l'arena. Si més no, no puc acabar d'estar tranquil·la. Seria bo relaxar-me i surar per sobre l'aigua, i no pensar en res.

I es que en el mar que em sembla naufragar, hi han molts mes obstacles que les ones.

El Kit d'Indiana Jones

Ahir vam anar a parlar amb el profe per anar d'excavació aquest estiu. Es tracta de passar-nos una setmana sota el sol del Baix Ebre excavant un poblat ibèric del s.VI a.n.e.

La idea resulta cridanera. Cinc dies de pic i pala. Amb la Montse i la Maira, que som les tres que ens hem apuntat (esas Jodias de las Birras!), i que ens va faltar temps per fer caxondeo i ja estem preparant tot el kit per a l'esdeveniment: Barret, moxilla, fuet i xiruques.

I no trobes el camí.

Hi ha dies que tot se't fa costa amunt, que no veus les coses clares, que no saps com tirar endavant i sents com si el món et donés l'esquena.

Hi ha dies que, et lleves amb el peu esquerre i que tot funciona al revés de com voldries.

I hi ha dies que tot funciona bé, i de cop i volta, el teu món fa un gir de 180º i tot es posa de cap per avall.

Sort que, seguint la regla de 3, tot pot funcionar malament, i que tot canvii cap a un sentit positiu.


Llàstima que no passi massa sovint.

*reflexions