El Kit d'Indiana Jones (II)

Dilluns, ens vam trobar a la Imperial per dirigirnos cap a Tivenys, per tal de viure la nostra primera excavació.

Pintava malament la cosa quan, passada mitja hora de l'hora de sortida, estavem en Guillem i jo sols. Va resultar que forem els únics (juntament amb l'Oscar) alumnes de l'excavació.

Bé. Ha estat una experiència que s'ha de viure, tant per a historiadors com per a historiadors de l'art.A una experiència , li toca la seva corresponent valoració:

una putada

Tot el matí picant i palejant per trobar trossets de ceràmica del segle VI i VII a.n.e, a 43º i al costat del riu on hi ha mosquits i mosca negra. Sortosament, a mi no hem va picar perque es va cruspir al Guillem pobre, que tenia les cames tan inflades que rabiava al caminar... La casa on dormiem, estava com per declarar zona catastròfica: el wc no tragava, no tenia ventilació, la dutxa estava a la terrassa, estava plena de pols, i dormiem ens uns matalassos super incomodos.
El menjar, al Bar Rosi, on aquella dona ens posava els plats plens fins a dalt de cuina casolana. Era bo. Però poc lleuger.

Finalment, vam decidir marxar divendres pel matí i escaquejar-nos un dia de cavar, i de fer esmorçars (per que allà els novatos fan l'esmorçar per tot el grup... Llei de dictadura). No obstant, l'Oscar dijous es va retirar i va optar per anar a dormir a casa seva, a l'Hospitalet, i es va oferir a portar-nos fins allà i agafar un tren fins a Tarragona.

Ens vam fer la bossa en 2 minuts i vam pujar al seu cotxe, a tota llet.

Òbviament, vam avisar al Diloli, no fos cas que ens suspengues eternament Història Antiga!.


Ha sigut un palizón. Si més no, ha valgut la pena.

Entre pedres

Demà, a les 8 del matí, sortirem de la Imperial direcció Tortosa. El motiu és, 5 dies d'excavació en un poblat ibèric situat entre Tiveny i Xerta.

Dormirem a Tortosa, en un pis, i durant el dia estarem fet l'indio entre restes de l'any de la kika.

Poques i moltes ganes alhora.

Poques, per haver de passar-nos el dia sota el sol, entre pedres, pales, pinzells i etc.
Moltes, per viure aquesta experiència nova.


Les cròniques, al tornar.

Inici de Lliga (I)

Ahir a la nit, estavem la meva germana i jo tant tranquiles mirant el partit que enfrentava el Sevilla i el Getafe.

Ens vam quedar mudes i amb l'ai al cor quan al minut 27, el sevillista Puerta estava a terra i un company seu intentava evitar que s¡empassés la llengua. Ràpidament els serveis mèdics van entrar al terreny de joc per assistir al jugador, que es va retirar als vestidors pel seu propi peu.

Tot semblava quedar en un desegradable ensurt. Però el jugador està ingressat a la UCI, després de 9 parades (bé, a cada telediari diuen un número diferent... segons Cuatro, 4 segons TV3).

Esperem que és recuperi aviat, i que no haguem de contemplar més imatges com les que es van veure ahir.

Llegeix la notícia al diari Sport, al Mundo Deportivo i al Marca.

[El resultat va ser de 4 gols a 1, a favor del Sevilla. Lo Madrid també va guanyar, 2 a 1].

Autoestima? On?

Coneixia només 4 cançons d'aquest grup. Ja sé que és suficient famós com per saber-ne alguna cosa més, però aquesta cançó per a mi era desconeguda fins que una tarda, al pis, ens vam posar a jugar al SingStar Rocks.

Li va tocar cantar a la Gemma, que la coneixia per sun germà. La va cantar a tota veu, i la música era d'allò més pegadissa.

La lletra, si més no, va resultar ser la BSO d'alguns moments de la meva vida.

[The Offspring - Self Esteem]

I wrote her off for the tenth time today

And practiced all the things I would say

But she came over I lost my nerve

I took her back and made her dessert

Now I know I'm being used

That's okay man cause I like the abuse

I know she's playing with me

That's okay cause I've got no self esteem

We make plans to go out at night

I wait till 2 then I turn out the light

All this rejection's got me so low

If she keeps it up I just might tell her so

When she's saying that she wants only me

Then I wonder why she sleeps with my friends

When she's saying that I'm like a disease

Then I wonder how much more I can spend

Well I guess I should stick up for myself

But I really think it's better this way

The more you suffer

The more it shows you really care

Right?

Now I'll relate this a little bit

That happens more than I'd like to admit

Late at night she knocks on my door

Drunk again and looking to score

Now I know I should say no

But that's kind of hard when she's ready to go

I may be dumb

But I'm not a dweeb

I'm just a sucker with no self esteem

Alegria que és Festa Major!

La setmana més esperada de l'any és, com no, la Festa Major.

Una vegada més, es retroven els actes de sempre, com el pregó i les cercaviles, la cursa popular... Tampoc poden faltar els típics i tradicionals aconteixements com l'espígol i les dances (ai no, això de les dances ja no). Igualment hi ha d'haver la carretera tallada, el Ball de Coques...

Els diables i posen el foc i la Banda i les orquestres la música, els balls. La gent hi posa la gresca, les ganes de pasar-s'ho bé.

Any rere any, toca viure tots els actes que la son et permet i aquells que, encara que no estiguin en cap programa, tampoc hi falten mai i són potser encara més valiosos... gaudir de la companyia dels amics a la fresca de l'atapeïda terrassa del Cafè, escoltar els passodobles des de fora la pista esperant que es tanqui la taquilla per tal reinvertir els diners estalviats en l'entrada per tiquets a la barra, les cues al wc , els cubates (i els amics) caiguts, els peus bruts i la vergonya perduda, les rialles, el cants a tota veu fins quedar-se afònic, els esmorzars a la "Xu" i les ressaques.


Què seria d'un poble sense la seva festa major? Què seria l'estiu sense la Festa Major?

Diari d'abord: Fent lo catalanet

Degut a la impossibilitat econòmica d'anar a Lisboa, i desestimar la idea d'anar a Madrid, ens vam decidir per anar a la Vall de Núria i fer el cim del Puigmal.

Després d'un aventurat viatge d'anada, com ara no poder sortir del pàrking i casi tenir un pinyo a l'autopista per que hi havia un neumàtic al bell mig del tercer carril, vam arribar a Ripoll (bressol de la cultura catalana).

Allà vam dinar i fer turisme i després va anar cap a l'alberg que teniem reservat a Planoles. L'endemà ens vam dirigir cap a Queralbs per tal d'agafar el cremallera fins a Núria.
Un cop allà, vam treure el mapa i ens vam encaminar cap a fer el Puigmal (2910m). El camí és curtet, vull dir que té pocs kilòmetres, però en aquests pocs kilometres recorres un desnivell de 1000 que les cames et foten un mal...! Lo Gregori portava un bon ritme, però jo, al meu, xino xano, sinó no massa lluny hagues arribat!

La qüestió és que vam arribar a dalt, i vam tornar a baixar, sencers. Vam recuperar-nos contemplant el llac de la vall, i vam agafar el telecabina que ens portaria cap a l'alberg, que per cert, era molt millor que el de Planoles.

A mitja nit, allà les 01:26, una parella ha entrat tan panxa a la nostra habitació i ens han dit que havien tingut un problema amb el cremallera i han dormit a la llitera del costat. Així de feliços. Resulta que ahir va haver un grup que no va poder baixar per culpa del cremallera, i els van col·locar a la nostra habitació, amb el nostre conseqüent espant.

Total, que aquest matí, el cremallera, per sort funcionava. Després d'uns quants kilòmetres de retencions a l'AP-7 (per variar), hem arribat al poble.

Avui ens espera un concert dels Pets, i la setmana vinent Festa Major.

Atac de mandra.

Mai havia tingut problemes per posar-me a escriure quan estava davant de l'ordenador.

Ara, estic aquí, amb això en blanc, i no sé ni com començar. Ara la meva musa i l'ambient tranquil de la feina. Agafo un paper, i pim pam que ja he escrit 2 fulls. Hem costava tant escriure amb paper i boli abans!

I si més no, podria sortir del pas, si algun dia em poses a transcriure tot allò que he fet a mà. Però hem fa una mandra increïble. És que abans aniria a córrer!!

Així, que avui tenia intenció d'experimentar allò de l'escriptura automàtica, que deien els surrealistes i que vam comentar a una de les genials classes de la MªRamon.
Tot hi així hem fa mandra, encara que no hagi de pensar.

Deixem-ho per dilluns que ve.