viernes, 28 de diciembre de 2007

sang a la llengua

Que tot et surt malament. Que cada cop ho fas pitjor. Que no saps arreglar-ho.


I no pots fer marxa enrere en el temps, per borrar allò que no havia de fer, i allò que no havia de dir...


I no pots avançar el rellotge, i fer que el temps ho borri i ho deixi en l'oblit.


Potser és qüestió de paciència.


Que no en tinc.

lunes, 24 de diciembre de 2007

Tornar a casa, per nadal

Quan el calor familiar apaga el fred del carrer.

Quan t'envoltes dels teus, que fa molt que no veus.

Quan els carrers son plens de llum.

Quan l'alegria és a la cara de cada persona.

Quan els nens moren d'il·lusió.



Quan el món sembla més fàcil...




El món és molt més complicat. I no tot son flors i violes. Gent que no pot comprar regals i nens que no en podem rebre. Dinars familiars protocolaris.



Però el Nadal porta alguna cosa en l'ambient, que endolça cada llar.

miércoles, 19 de diciembre de 2007

Reviuen els 5 sentits, mentre assassinem el temps.

Moments en que, el temps s'atura. Que no valen ni segons, ni minuts, ni hores.
Que em transportes a una dimensió llunyana. Que els peus no em toquen a terra. I que de la ment s'esvaeix tot el demés.
Que no hi ha problemes. Només estem tu i jo.

I el meu estòmac, que per agafar protagonisme s'empetiteix.
I les meves cames, que per voler desaparèixer, tremolen.



Gràcies, per fer-me sentir especial.

martes, 4 de diciembre de 2007

el Camp

Pel camp de la vida ens perdem entre camins que ens han de dur a la felicitat. Potser l’amor està darrere aquell rierol, o potser darrere d’aquell arbre que es veu més enllà. Potser la tranquil·litat reposa i ens espera entre aquelles flors. Potser la diversió ens la donarà aquell salt d’aigua des de la roca.

Però per què el vent ens empeny muntanya avall?

Arriba un moment en que, mentre camines per aquest camí costerut i contemples el què t’envolta: uns ocells estant cantant i altres festejant, una marieta s’enfila per la fulla d’una flor, les granotes salten dins el toll espantades pels teus passos. I penses que, potser ja has arribat a la felicitat. Però no veus cap arbre per que et doni l’ombra necessària per suportar els dies calorosos ni fruita per alimentar-te. I l’aigua del toll, en el fons tampoc està tant neta.Aleshores entens, que en aquest lloc similar al l’Edèn no t’hi pots quedar, que el camí cap a la felicitat no s’ha acabat... i allà lluny, veus que el camí es bifurca.