Siguem realistes. Les coses no son fàcils, però nosaltres sí que les hem fet fàcils.
Trencant murs i aplanant un camí que semblava molt costerut. I després de fer-lo pla, sense adonar-nos, hem posat pedres al camí.
No val la pena.
Només vull viure!
sábado, 28 de junio de 2008
miércoles, 11 de junio de 2008
I ja esta?
Acabo de recordar que tinc el blog abandonat. Que cruel que he sigut... amb lo que ha arribat a ajudar-me a desfogar l'Espai Sideral!
Tot te la seva explicació, peró és massa llarg per fer-ho ara. Encara que el blog hagi tingut més de 2000 visites, crec que el fet que jo hi deixi d'escriure no li treu el son a ningú.
Però, des del moment en que vaig començar a escriure aquí, ho vaig fer per a mí, i per a ningú més. I si al que per una d'aquelles casualitats internautes, algú ve a petar aquí i li agrada, millor.
La vida te aquelles coses que, un dia t'importen i l'altre et son indiferents. Fa 6 mesos enrere, la meva vida, encara que potser a la gent no li sembli així, era força diferent.
Pensava d'una manera, tenia unes intecions, em preocupaven certes coses...
Soc la mateixa peró no soc la mateixa. Ja sé que potser no m'explico.
No és que pensi d'altra manera, que tingui unes altres intencions, o que ja no em preocupi res... sinó que ara em plantejo la vida d'una altra manera. I la disfruto més.
Poc a poc, pas a pas, i passen els dies i les setmanes. La vida és molt mala puta. Però hem d'aprendre a conviure amb ella, peró sobretot, hem de saber portar-la... sinó, pot ser molt mala companya de viatge.
Patatim, patatam... potser aquest escrit no té gaire sentit (però rima i tot!). No estic reflexionant, ni vull que ho feu. Escric, i punt. Per que hem ve de gust.
Tot te la seva explicació, peró és massa llarg per fer-ho ara. Encara que el blog hagi tingut més de 2000 visites, crec que el fet que jo hi deixi d'escriure no li treu el son a ningú.
Però, des del moment en que vaig començar a escriure aquí, ho vaig fer per a mí, i per a ningú més. I si al que per una d'aquelles casualitats internautes, algú ve a petar aquí i li agrada, millor.
La vida te aquelles coses que, un dia t'importen i l'altre et son indiferents. Fa 6 mesos enrere, la meva vida, encara que potser a la gent no li sembli així, era força diferent.
Pensava d'una manera, tenia unes intecions, em preocupaven certes coses...
Soc la mateixa peró no soc la mateixa. Ja sé que potser no m'explico.
No és que pensi d'altra manera, que tingui unes altres intencions, o que ja no em preocupi res... sinó que ara em plantejo la vida d'una altra manera. I la disfruto més.
Poc a poc, pas a pas, i passen els dies i les setmanes. La vida és molt mala puta. Però hem d'aprendre a conviure amb ella, peró sobretot, hem de saber portar-la... sinó, pot ser molt mala companya de viatge.
Patatim, patatam... potser aquest escrit no té gaire sentit (però rima i tot!). No estic reflexionant, ni vull que ho feu. Escric, i punt. Per que hem ve de gust.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
