Sóc jo.

Avui m'agradaria escriure alguna cosa interessant però tinc la sensació que tinc un forat al mig del front per on se m'escapen les idees, i la força. Tot i així si tanco els ulls i penso tantes coses que gairebé em marejo.

Puc donar moltes voltes a les coses. Puc ser ràpida. Puc cagar-la 100.000 cops. Puc estar cega. Puc ser dolça. Puc ser despistada. Puc ser impacient. Puc ser tranquil·la. Potser també puc ser borde. Però també puc ser un encant.

Estava pensant, en que sóc una persona molt complicada. Però m'he adonat, que no sóc tant especial. Que faig errors, i proeses (però tampoc res de l'altre món, jeje).
Després de tot, crec que soc bastant simple. Per que erro i l'encerto com fa tothom.

Llavors m'he recordat que sóc humana.



Sóc jo, amb els meus defectes i les meves virtuts.





I veig que, no puc ser a tot arreu. Que convisc amb unes coses i m'oblido de conviure amb les altres.
No sé si m'explico.



Potser us enredo. Però es que també soc una mica desordenada

God knows

Avui llegia al diari que Tarrgona és un punt negre de contaminació segons Greenpeace.

Sort d'ells no? Potser som tant curts, que contant entre petroquímica i centrals nuclears que tenim, ens ho han de venir a dir els ecologistes per a que ens ho creiem.

Total, a la gent se li'n refot. Ara que es començen a alarmar pel canvi climàtic i totes aquestes coses que sembla que ens volen vendra fi del món, quanta gent hi ha que hagi cambiat els seus costums?

Segur que poca.