Sempre m'han dit, i queda comprovat, que soc una despistada. Tota la vida que em sento dir allò de "un dia perdràs lo cap" i demès variants.
Suposo que lo de ser despistada i tenir mala memòria van més o menys relacionades. Recordes, Lídia, que sempre perdia l'agenda a mig curs? Em vaig acabar comprant-ne dos, però aleshores m'oblidava de mirar-me l'agenda, o ridículament, d'apuntar-me la feina.
Si anava amb els mitjons desaparellats, no era només per tenir una revelació friki, sinó que sovint perdia la parella del mitjó.
Una de les coses més patètiques que m'ha passat, i més sovint del que voldria, és explicar-li alguna cosa a ma germana, per exemple, un cotilleo. Al cap d'uns dies, ella em fa algun comentari respecte al cotilleo explicat uns dies abans, i aleshores és quan li pregunto: ui! i això, d'on ho has tret?
Evidentment, ma germana s'indigna quan veu que realment, ni me'n recordo de que jo li he explicat, fins al punt de ni recordar que jo també sabia el cotilleo...
L'última que m'ha passat, com a ment despistada, ha estat aquest matí:
M'aixeco després després d'apagar diverses vegades el despertador. Me'n vaig cap a la cuina, em preparo l'esmorzar. Esmorzo tranquil·lament i quan acabo em vesteixo. Me'n vaig cap al wc, em pentino, m'engomino, em rento les dents i torno a surtir. Lo Manel i l'Anna ja s'havien llevat i jo em preparava per anar-me'n cap a la facultat que havia quedat per a estudiar.
Vaig cap al menjador, miro el rellotge i em dic "genial, faig 20minuts tard...", l'Anna se'n riu mentres em poso la sudadera i agafo el portàtil.
Tota convençuda, caminava pel Prat de la Riba i he agafat un Més Tarragona, que normalment, quan surto de casa ja no n'hi han. L'he anat fullejant de camí fins arribar a davant de la facultat quan allà, decideixo desfer-me'n del diari...
"va, guardaré el diari que he d'estudiar"
Aquí ha sigut quan m'he il·luminat. Em disposava a guardar el diari a la carpeta quan m'he adonat que m'he l'havia descuidat a casa.
martes, 15 de mayo de 2007
Els matins
Si una cosa te de bo anar a classe de tarda, és que tens tot lo matí per gandulejar.
Puc sortir de farra fins tancar, aixecar-me a les tantes, sense pressa, esmorzar davant de la tele... i mai se m'apeguen els llençols per anar a classe.
Tal com deia, esmorzo davant de la tele, tot i que la programació d'aquesta deixa molt que desitjar, sigui l'hora que sigui. No obstant, un dels bons programes que fan és el del Cuní. A vegades discrepo, a vegades estic dacord i altres no, d'altres m'interessa i d'altres em canso aviat i canvio de canal.
Avui, com ja no és estrany després de l'eliminació del Barça contra el Getafe, parlaven de la crisi blaugrana. I mentre estava fent feina a la taula, en Cuní ha deixat soltar una frase que m'ha agradat d'allò més:
El pessimista és un realista informat.
Tornant al tema de les classes a la tarda, no negaré que fa molta mandra anar-hi forçosament quan t'aixeques de dormir. Però d'altra banda, la tarda sempre és més llarga i s'aprofita més. Per això, els dies com avui que pleguem aviat, hem anat a fer el mandrós i el consumista per Tarragona.
Aisss... demà, al matí, hauré de matinar per estudiar lo que no he fet durant la tarda.
Puc sortir de farra fins tancar, aixecar-me a les tantes, sense pressa, esmorzar davant de la tele... i mai se m'apeguen els llençols per anar a classe.
Tal com deia, esmorzo davant de la tele, tot i que la programació d'aquesta deixa molt que desitjar, sigui l'hora que sigui. No obstant, un dels bons programes que fan és el del Cuní. A vegades discrepo, a vegades estic dacord i altres no, d'altres m'interessa i d'altres em canso aviat i canvio de canal.
Avui, com ja no és estrany després de l'eliminació del Barça contra el Getafe, parlaven de la crisi blaugrana. I mentre estava fent feina a la taula, en Cuní ha deixat soltar una frase que m'ha agradat d'allò més:
El pessimista és un realista informat.
Tornant al tema de les classes a la tarda, no negaré que fa molta mandra anar-hi forçosament quan t'aixeques de dormir. Però d'altra banda, la tarda sempre és més llarga i s'aprofita més. Per això, els dies com avui que pleguem aviat, hem anat a fer el mandrós i el consumista per Tarragona.
Aisss... demà, al matí, hauré de matinar per estudiar lo que no he fet durant la tarda.
sábado, 12 de mayo de 2007
Decepció barcelonista
Fa temps que veiem que el Barça no tira.
Després de la desfeta contra el Getafe, lo Manel continua afirmant que lo Rijkard és repulbicà i no vol la Copa del Rei. Jo dic, que ha passat el Barça, més o menys, lo que Florentino amb el Madrid. Va comprar uns cracks, que ho son no ho negarem, i els va consagrar. Ara el Barça, gaudeix d'unes vaques sagrades (per exemple, Ronaldinho) que van una mica de sobrats.
Fa temps que dic que el Ronaldinho s'ha de traspassar. Si bé és cert que no ha estat al 100%, i que no es pot exigir aquest nivell sempre a una persona... encara que amb lo que cobren, estaria bé fer-ho. De totes maneres i tornant a lo que anava, fa temps que dic que el Ronnie s'ha de vendre, perque ens en donarien molta pasta i perquè el crack sembla una mica fart de jugar al Barça, no en el sentit d'estar cansat i fins als ous, sinó amb el de que ja no es sacrifica i disfruta com al principi.
No he negat mai que és el millor jugador del món, però alhora, és dels més dropos.
Sembla que l'equip, estigui "cansat" de guanyar sempre, i que només depengui de Ronnie o Eto'o. Aquest és lesiona i l'altre no està motivat, mitja lliga perduda? Disculpeume, però al camp hi corren 11 jugadors... que cobren un sou impresionant i que estàn una mica encapritxats.
Foteu-li collons, com el Puyol... que és l'únic que sent els colors.
Després de la desfeta contra el Getafe, lo Manel continua afirmant que lo Rijkard és repulbicà i no vol la Copa del Rei. Jo dic, que ha passat el Barça, més o menys, lo que Florentino amb el Madrid. Va comprar uns cracks, que ho son no ho negarem, i els va consagrar. Ara el Barça, gaudeix d'unes vaques sagrades (per exemple, Ronaldinho) que van una mica de sobrats.
Fa temps que dic que el Ronaldinho s'ha de traspassar. Si bé és cert que no ha estat al 100%, i que no es pot exigir aquest nivell sempre a una persona... encara que amb lo que cobren, estaria bé fer-ho. De totes maneres i tornant a lo que anava, fa temps que dic que el Ronnie s'ha de vendre, perque ens en donarien molta pasta i perquè el crack sembla una mica fart de jugar al Barça, no en el sentit d'estar cansat i fins als ous, sinó amb el de que ja no es sacrifica i disfruta com al principi.
No he negat mai que és el millor jugador del món, però alhora, és dels més dropos.
Sembla que l'equip, estigui "cansat" de guanyar sempre, i que només depengui de Ronnie o Eto'o. Aquest és lesiona i l'altre no està motivat, mitja lliga perduda? Disculpeume, però al camp hi corren 11 jugadors... que cobren un sou impresionant i que estàn una mica encapritxats.
Foteu-li collons, com el Puyol... que és l'únic que sent els colors.
playlist.
Buscant la traducció d'una cançó de l'Edith Piaf, he trobat aquesta de Silvie Vartan.
L'amour c'est comme un cigarrette
Quand tu es dans la lune
les idées en panne
je me voudrais brune
comme une gitane
me glisser entre tes doigts
et puis me brûler,
me consumer pour toi
n'être que fumée.
Quand tu es dans ce monde
où tes rêves t'entraînent
je me voudrais blonde
comme une américaine
être douce et sage ou sucré
et'emmener sur mon nuage de fumée.
L'amour c'est comme une cigarette
ça brûle et ça monte à la tête
quand on ne peut plus s'en passer
tout ça s'envole en fumée
L'amour c'est comme une cigarette
ça flambe comme une allumette
ça pique les yeux ça fait pleurer
et ça s'envole en fumée.
Je peux être française
en robe bleue
anglaise,
si tu le veux
ou être à la menthe
en bague dorée
ne crois-pas que je mente
tout n'est que fumée
On fait tout un tabac
quand l'amour s'en vient ou s'en va
on est les cigarettes
qu'il roule quand il a envie
et je deviens fumée
pour t'intoxiquer
de moi
blonde ou brune
brune ou blonde
je le serai pour toi.
(trad.)
Cuando tú estás en la luna
con las ideas en las nubes,
quisiera ser morena
como una gitana
y deslizarme entre tus dedos
y después de quemarme,
y de consumirme para ti
no ser más que humo.
Cuando tú estás en este mundo
donde tus sueños te arrastran
quisiera ser rubia
como una americana
ser dulce y tranquila o melosa,
para llevarte a mi nube de humo.
El amor es como un cigarrillo
quema y se te sube a la cabeza
cuando ya sólo te puedes resignar
todo se convierte en humo.
El amor es como un cigarrillo
arde como una llama
pica en los ojos y hace llorar
y lo envuelve todo con el humo.
Puede que sea una francesa
con un vestido azul
inglesa,
si tú quieres
o un papel de fumar
lleno de hoja de menta,
pero no creo que mienta
al decir que todo es sólo humo.
Es como el tabaco
cuando el amor viene o se va
soy como los cigarrillos
que él envuelve cuando tiene ganas
y yo me volveré humo
para intoxicarte
de mi
rubia o morena
morena o rubia
yo lo seré para ti.
L'amour c'est comme un cigarrette
Quand tu es dans la lune
les idées en panne
je me voudrais brune
comme une gitane
me glisser entre tes doigts
et puis me brûler,
me consumer pour toi
n'être que fumée.
Quand tu es dans ce monde
où tes rêves t'entraînent
je me voudrais blonde
comme une américaine
être douce et sage ou sucré
et'emmener sur mon nuage de fumée.
L'amour c'est comme une cigarette
ça brûle et ça monte à la tête
quand on ne peut plus s'en passer
tout ça s'envole en fumée
L'amour c'est comme une cigarette
ça flambe comme une allumette
ça pique les yeux ça fait pleurer
et ça s'envole en fumée.
Je peux être française
en robe bleue
anglaise,
si tu le veux
ou être à la menthe
en bague dorée
ne crois-pas que je mente
tout n'est que fumée
On fait tout un tabac
quand l'amour s'en vient ou s'en va
on est les cigarettes
qu'il roule quand il a envie
et je deviens fumée
pour t'intoxiquer
de moi
blonde ou brune
brune ou blonde
je le serai pour toi.
(trad.)
Cuando tú estás en la luna
con las ideas en las nubes,
quisiera ser morena
como una gitana
y deslizarme entre tus dedos
y después de quemarme,
y de consumirme para ti
no ser más que humo.
Cuando tú estás en este mundo
donde tus sueños te arrastran
quisiera ser rubia
como una americana
ser dulce y tranquila o melosa,
para llevarte a mi nube de humo.
El amor es como un cigarrillo
quema y se te sube a la cabeza
cuando ya sólo te puedes resignar
todo se convierte en humo.
El amor es como un cigarrillo
arde como una llama
pica en los ojos y hace llorar
y lo envuelve todo con el humo.
Puede que sea una francesa
con un vestido azul
inglesa,
si tú quieres
o un papel de fumar
lleno de hoja de menta,
pero no creo que mienta
al decir que todo es sólo humo.
Es como el tabaco
cuando el amor viene o se va
soy como los cigarrillos
que él envuelve cuando tiene ganas
y yo me volveré humo
para intoxicarte
de mi
rubia o morena
morena o rubia
yo lo seré para ti.
jueves, 10 de mayo de 2007
Diari d'abord. Diada Inagural
Aquest matí hem gaudit, la Vane, la Noe, la Laura i jo, dels preciats raigs de sol de la costa tarragonina.
Hem aprofitat per fer un més que mini partidet de futbol platja mentre ens posavem morenetes.
La llàstima és que encara no fa prou bo per banyar-nos, però en fi:
Queda inagurada la temporada de platja d'aquest 2007.
Hem aprofitat per fer un més que mini partidet de futbol platja mentre ens posavem morenetes.
La llàstima és que encara no fa prou bo per banyar-nos, però en fi:
Queda inagurada la temporada de platja d'aquest 2007.
miércoles, 9 de mayo de 2007
compromisos familiars vs compromisos socials
Sóc especialista en tenir diversos compromisos seguits o bé al mateix dia. A vegades penso que la Llei de Murphy es va fer pensant en mi, en aquest cas.
Sempre que toca fer alguna festa, o qualsevol aconteixement que suposi dormir poc, l'endemà tinc algun compromís familiar. És que... qui no se'n recorda del nom de mon avi? Sí, Joan. Per tant, la nit més curta de l'any, que ens la passem, normalment, de festa al tros de la Núria, jo me la passa maleïnt a la meva besavia per posar-li aquest nom a l'avi.
Sí, soc gafe. La revetlla i l'endemà el sant de mun avi... Festa major, i el cumple de ma germana. Aquestes son les que no fallen mai, però ja per norma, s'hi apunten les que convinguin. La festa de nosequè amb el bateig de nosequí... Festival a noseón i el dinar amb joquesé...
Aquest any ha tocat la Fira del Vi amb la comnió de m'ha cosina. Sí, la de Berga tu.
Així que una servidora, comença a beure vi a les 6 de la tarda del dissabte, continua bebent per sopar, i se'n va de festa després. Dorm 2h, es dutxa, i puja el cotxe camí a l'altra punta de Catalunya per complir.
Evidentment, aquesta vegada, portava una ressaca de cal déu. I, segons ma mare, quan em vaig aixecar de dormir, encara anava borratxa.
Però què hi vols fer? Només és viu una vegada, i s'aprofita cada minut al màxim.
Sempre que toca fer alguna festa, o qualsevol aconteixement que suposi dormir poc, l'endemà tinc algun compromís familiar. És que... qui no se'n recorda del nom de mon avi? Sí, Joan. Per tant, la nit més curta de l'any, que ens la passem, normalment, de festa al tros de la Núria, jo me la passa maleïnt a la meva besavia per posar-li aquest nom a l'avi.
Sí, soc gafe. La revetlla i l'endemà el sant de mun avi... Festa major, i el cumple de ma germana. Aquestes son les que no fallen mai, però ja per norma, s'hi apunten les que convinguin. La festa de nosequè amb el bateig de nosequí... Festival a noseón i el dinar amb joquesé...
Aquest any ha tocat la Fira del Vi amb la comnió de m'ha cosina. Sí, la de Berga tu.
Així que una servidora, comença a beure vi a les 6 de la tarda del dissabte, continua bebent per sopar, i se'n va de festa després. Dorm 2h, es dutxa, i puja el cotxe camí a l'altra punta de Catalunya per complir.
Evidentment, aquesta vegada, portava una ressaca de cal déu. I, segons ma mare, quan em vaig aixecar de dormir, encara anava borratxa.
Però què hi vols fer? Només és viu una vegada, i s'aprofita cada minut al màxim.
viernes, 4 de mayo de 2007
La Panto, el Cachuli i tota aquesta merda de color rosa
Dimecres per la nit estavem mirant Hospital Central quan Telecinco va interrompre l'emissió per donar pas al "avance informativo". Ningú va va dir res, però suposo que tots ens vam fer la mateixa pregunta, la típica "què ha degut passar?".
Em va indignar que es fotessin a parlar de la Pantoja i la seva detenció. Que sí, que sí, que és famosa i que suposadament s'han omplert les arques a costa de la Jet Set (i no Jet Set) de Marbella.
Que sí, que sí. Que han robat molt i és molt important, no ho nego. I que si han robat, tots al trullo (i la frase és en condicional perque no soc ningú per jutjar res). Però no ho sé, m'indigna que entre els titulars de tots els telenoticies de l'endemà, hi apareixi una folcklórica, i que sembli que no hi surt pel suposat delicte que ha comès, sinó pel mateix fet de ser una folcklórica.
Moltes vegades em pregunto: què hi tenim al cap, en aquest país?
Em va indignar que es fotessin a parlar de la Pantoja i la seva detenció. Que sí, que sí, que és famosa i que suposadament s'han omplert les arques a costa de la Jet Set (i no Jet Set) de Marbella.
Que sí, que sí. Que han robat molt i és molt important, no ho nego. I que si han robat, tots al trullo (i la frase és en condicional perque no soc ningú per jutjar res). Però no ho sé, m'indigna que entre els titulars de tots els telenoticies de l'endemà, hi apareixi una folcklórica, i que sembli que no hi surt pel suposat delicte que ha comès, sinó pel mateix fet de ser una folcklórica.
Moltes vegades em pregunto: què hi tenim al cap, en aquest país?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
