sang a la llengua

Que tot et surt malament. Que cada cop ho fas pitjor. Que no saps arreglar-ho.


I no pots fer marxa enrere en el temps, per borrar allò que no havia de fer, i allò que no havia de dir...


I no pots avançar el rellotge, i fer que el temps ho borri i ho deixi en l'oblit.


Potser és qüestió de paciència.


Que no en tinc.

Tornar a casa, per nadal

Quan el calor familiar apaga el fred del carrer.

Quan t'envoltes dels teus, que fa molt que no veus.

Quan els carrers son plens de llum.

Quan l'alegria és a la cara de cada persona.

Quan els nens moren d'il·lusió.



Quan el món sembla més fàcil...




El món és molt més complicat. I no tot son flors i violes. Gent que no pot comprar regals i nens que no en podem rebre. Dinars familiars protocolaris.



Però el Nadal porta alguna cosa en l'ambient, que endolça cada llar.

Reviuen els 5 sentits, mentre assassinem el temps.

Moments en que, el temps s'atura. Que no valen ni segons, ni minuts, ni hores.
Que em transportes a una dimensió llunyana. Que els peus no em toquen a terra. I que de la ment s'esvaeix tot el demés.
Que no hi ha problemes. Només estem tu i jo.

I el meu estòmac, que per agafar protagonisme s'empetiteix.
I les meves cames, que per voler desaparèixer, tremolen.



Gràcies, per fer-me sentir especial.

el Camp

Pel camp de la vida ens perdem entre camins que ens han de dur a la felicitat. Potser l’amor està darrere aquell rierol, o potser darrere d’aquell arbre que es veu més enllà. Potser la tranquil·litat reposa i ens espera entre aquelles flors. Potser la diversió ens la donarà aquell salt d’aigua des de la roca.

Però per què el vent ens empeny muntanya avall?

Arriba un moment en que, mentre camines per aquest camí costerut i contemples el què t’envolta: uns ocells estant cantant i altres festejant, una marieta s’enfila per la fulla d’una flor, les granotes salten dins el toll espantades pels teus passos. I penses que, potser ja has arribat a la felicitat. Però no veus cap arbre per que et doni l’ombra necessària per suportar els dies calorosos ni fruita per alimentar-te. I l’aigua del toll, en el fons tampoc està tant neta.Aleshores entens, que en aquest lloc similar al l’Edèn no t’hi pots quedar, que el camí cap a la felicitat no s’ha acabat... i allà lluny, veus que el camí es bifurca.

Around the world

L'any passat me'n vaig anar a Paris i aquest any me torçat el peu en terres sicilianes.

Sempre m'ha agradat viatjar, encara que em faci mandra. No vull ser una turista de les 4 corren pels llocs per poder veure-ho tot. Prefereixo perdre'm pels llocs, empapar-me del seu encant, conèixer la seva gent i entendre-la.

La setmana passada em vaig deixar caure per la illa de Sicilia. Un destí que al principi hem resultava poc atractiu però és un lloc amb un encant indescriptible. Està ple de contrastos...

un mar, un volcà, cultura grega, romana, bizantina, montanyes, valls, menjar... Tot sempre amb aquell caràcter tant italià però tant sicilià.
Palermo, una ciutat força decadent però amb una quantitat de patrimoni (no restaurat) que per mi resultava desconegut. Altres ciutats precioses, com Ceffalú, roben el cor a qualsevol enamorat del mar. I ja no cal parlar de la ciutat de Siracussa, que te un centre històric encantador.

Sincerament, no em venia de gust anar-me'n a la pàtria de la mafia. Ara no me n'arrepenteixo gens. És un món especial.

Distancies potser insalvables

Avui hem mig fet una cosa que portavem anys arrossegant.

Potser per la por, la mandra, la cobardía... ho hem anat deixant passar fins que el forat s'ha convertit en precipici.
Si en fa de temps que ho sabem, com també sabem que la culpa no és només d'una. Totes tenim clar que ens agradaria tornar enrere...!

Val la pena, si més no, intentar-ho.

Deixeu que posi enn dubte si servirà per a alguna cosa. Potser servirà per adonar-nos de com l'hem cagat, o per fer el penya segat encara més alt.

No en tinc ganes, però en tinc ganes. No ens volem perdre. Però totes tenim la sensació que ens hem perdut.

Si s'ha de lluitar, lluitem.

Però fem-ho, o no ho fem.

Quedar-se a mig camí no serveix de res.

Mont Parnàs

M'agrada escriure quan la inspiració m'impregna. Algunes vegades, tinc ganes d'escriure però no se el què. Només sé que tinc ganes de plasmar una sensació sobre el paper o al ordenador.
I, amb o sense ganes d'escriure, sempre hem sortia alguna cosa més o menys original.

Però sempre he admirat, aquella gent que sap escriure una cosa brillant sense fer esforç. Que agafa paper i boli i et fa un escrit de collons...

És un don.

I em quedava la incògnita de si quan escrivien alguna cosa, s'estaven dies per fer una trista línea o es que en qüestió de pocs minuts et contagiaven aquell miler de sensacions sobre paper.

A mi m'encanta escriure només quan les muses em visiten. Quan estic especialment sensible i les sensacions afloren tant que necessito escriure-les.

Ahir vaig sentir una cançó, preciosa, que parlava sobre les muses. Que he relacionat amb una pintada que hi ha als wc de la meva facultat: "La inspiración mata mi capacidad de esfuerzo".

A currar-se la inspiració. Que escriure bé no és plasmar uns sentiments només quan els sents.

La lletra de la cançó: Carnaval de Brasil. Del geni Andrés, Andrés Calamaro:

La musa es una sola musa o es una serpiente de muchas cabezas,
los buscadores de promesas, la tientan con cerveza,
si se va puede volver, el día menos pensado,
para darle su consuelo, al poeta mal hablado.

No son mujeres ausentes,
no son cuchillos en los dientes,
no son martes de carnaval de Brasil,
no son canciones urgentes,
no son asuntos pendientes,
no son martes de carnaval de Brasil,
(tristeza nao tein fim)

Habrá que desenvainar las espadas del texto,
Y escribir una canción aunque no haya algún pretexto,
y dedicársela al primero que pase caminando,
al que se quedó pensando, al que no quiere pensar,
al olvido selectivo, a la memoria perdida,
a los de los pedazos de vida que no vamos a perder... jamás.

No son mujeres ausentes,
no son cuchillos en los dientes,
no son martes de carnaval de Brasil,
no son canciones urgentes,
no son asuntos pendientes,
no son martes de carnaval de Brasil.