Pel camp de la vida ens perdem entre camins que ens han de dur a la felicitat. Potser l’amor està darrere aquell rierol, o potser darrere d’aquell arbre que es veu més enllà. Potser la tranquil·litat reposa i ens espera entre aquelles flors. Potser la diversió ens la donarà aquell salt d’aigua des de la roca.
Però per què el vent ens empeny muntanya avall?
Arriba un moment en que, mentre camines per aquest camí costerut i contemples el què t’envolta: uns ocells estant cantant i altres festejant, una marieta s’enfila per la fulla d’una flor, les granotes salten dins el toll espantades pels teus passos. I penses que, potser ja has arribat a la felicitat. Però no veus cap arbre per que et doni l’ombra necessària per suportar els dies calorosos ni fruita per alimentar-te. I l’aigua del toll, en el fons tampoc està tant neta.Aleshores entens, que en aquest lloc similar al l’Edèn no t’hi pots quedar, que el camí cap a la felicitat no s’ha acabat... i allà lluny, veus que el camí es bifurca.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Sempre s'ha de lluitar contra els elements.
Què és la felicitat?, realment existeix o només hi ha moments feliços?. Si et trobes amb un moment de felicitat atreveix-te, atrapa’l i aprofita’l. No saps mai quan arribarà un altre.
aleshores, estimat anònim, la felicitat vindria a ser allò del "carpe diem", si fa no fa.
no sé si existeix la felicitat, ni si hi ha un camí que ens hi porti. prefereixo anar caminant sense pressa i sense pausa.
qui sap on ens durà el camí.
(gràcies per passar-te pel blog)
Alguien dijo alguna vez que la vida es el camino y entonces la felicidad debe ser un feliz camino. Es decir, no puede ser un momento, tiene que ser todos los momentos. Si es sólo un momento no hay felicidad duradera, sólo hay ensoñamiento, felicidad pasajera. ¿No? Pero es más fácil un momento feliz que todo un día feliz. Es dificil levantarte y poner buena cara a todo el mundo y ver belleza hasta en lo más feo. Aunque eso a veces lo hace el amor. ¿Entonces la felicidad es el amor? Puede ser, no lo sé. Así que Carpe Diem como bien dices... y a seguir el camino que trazamos a cada segundo.
Besets
Publicar un comentario