No inspiration

Hi ha dies que res et surt. En tots els nivells, vull dir. Voldries simplement escriure alguna cosa amb sentiment, i veus que el que no et surten més que paraules i frases buides.

Hi ha dies que escrius amb tot el sentiment possible, i allò que et surt no té ni cap ni peus.

A vegades, la inspiració i el sentiment no afloren amb la raó. I tot hi tenir sentiment, potser res no té sentit.

Avui es un d'aquells dies, que et veus incapaç de plasmar res amb paraules. Que rebusques al teu interior i et sents buida. Com un paper en blanc.

Saps que un paper en blanc es pot omplir, encara que sigui de rallots. Però et sents tan buida que et sembla ni tan sols sentir.

Que mai et podràs sentir plena.


Potser aquestes quatre ratlles quedin bé, gairebé de manera casual. Per què, se suposa que als escriptors els hi surt un relat sense ni tan sols fer un esborrany? Que ja tenen la història al cap, obra de la Musa? A mi m'agrada pensar que sí.
A fí i al cap, importa?

A tot això, la única intenció de l'escrit d'avui, és la d'actualitzar el blog, que fa dies que el tinc com a abandonat. I uns textos que vaig escriure a mà un dia, en uns moments de lucidesa, ni tan sols tinc ganes de transcriure'ls.

I això és democràcia.

L'altre dia, havia d'agafar l'autobus i just surtia del caixer amb un bitllet de 20€. Com que no es pot pagar, amb més de 10€, vaig decidir comprar alguna cosa per tal de tenir canvi i poder pagar amb un bitllet més petit.

Entre l'estació d'autobusos i el caixer, hi ha un quiosc. Per tant, com que havia d'anar a treballar, vaig entrar decidida a comprar alguna cosa d'entreteniment.

Amb la intenció de comprar "El Jueves", vaig entrar decidida i amb pressa per no perdre el bus. No la vaig trobar enlloc, fet que hem va estranyar, perquè era divendres. Total, que sense donar-hi més voltes, vaig agafar la Rolling Stone d'aquest mes i me'n vaig anar a treballar.

Allà hi teniem la tv sense veu, el canal 3/24, i vaig veure que parlaven d'El Jueves, però com que teniem molta feina no vaig encertar el què passava.

Anem al gra, passa que, han tingut ous per fotre en portada una caricatura dels prínceps.... copul·lant.

I mira, tu, el Juez del Olmo ordena que cossos de seguretat de l'Estat retirin els exemplars dels punts de venda i el motlle del dibuix.

Ara volen acusar els autors per delictes contra la Corona. Si bé és cert que no era el primer cop que la revista ja havia rebut algun avís per moltes vinyetes en referència a la Casa Reial, havia d'arribar el moment en que hi hagués soroll.

No podia ser que tractessin la situació política i social de l'Estat amb tanta sàtira i acidesa, i que no passés res.

Que no ho veieu que no podia ser? Era massa bonic.

Ara es censura. Ara que sentim allò de que vivim en democràcia.

Diari d'abord: Ganxets Land

Tinc un parell d'articles per penjar. Estan escrits a mà i quan tingui una estona els passaré. No trobo mai el moment.

Ves quines coses, ara que no vaig tant de cul, hem falta temps.

Toca't allò que no sona, tu!

Bé, a falta d'un moment per posar al dia els arxius interestelars, hem passo per saludar als passatgers.

Us escric des de casa de ma tieta, allà en aquella ciutat on habiten els ganxets. Hem treballat les 3 durant la nit, i m'he quedat a dormir i a dinar aquí.

Tot hi la bona companyia, tinc tendència cap als pelacanyes.

Diari d'abord. Data estelar 030707

28J

En la setmana de l'orgull gay, o qualsevol acte de caire similar, no podem deixar de veure a una dona que ha fet sempre el que li ha sortit de la punta de la p*lla.

Realment, encara viu en plena Movida.

Per a molts, un exemple, i per a molts altres, una paria.