No inspiration

Hi ha dies que res et surt. En tots els nivells, vull dir. Voldries simplement escriure alguna cosa amb sentiment, i veus que el que no et surten més que paraules i frases buides.

Hi ha dies que escrius amb tot el sentiment possible, i allò que et surt no té ni cap ni peus.

A vegades, la inspiració i el sentiment no afloren amb la raó. I tot hi tenir sentiment, potser res no té sentit.

Avui es un d'aquells dies, que et veus incapaç de plasmar res amb paraules. Que rebusques al teu interior i et sents buida. Com un paper en blanc.

Saps que un paper en blanc es pot omplir, encara que sigui de rallots. Però et sents tan buida que et sembla ni tan sols sentir.

Que mai et podràs sentir plena.


Potser aquestes quatre ratlles quedin bé, gairebé de manera casual. Per què, se suposa que als escriptors els hi surt un relat sense ni tan sols fer un esborrany? Que ja tenen la història al cap, obra de la Musa? A mi m'agrada pensar que sí.
A fí i al cap, importa?

A tot això, la única intenció de l'escrit d'avui, és la d'actualitzar el blog, que fa dies que el tinc com a abandonat. I uns textos que vaig escriure a mà un dia, en uns moments de lucidesa, ni tan sols tinc ganes de transcriure'ls.