Mai havia tingut problemes per posar-me a escriure quan estava davant de l'ordenador.
Ara, estic aquí, amb això en blanc, i no sé ni com començar. Ara la meva musa i l'ambient tranquil de la feina. Agafo un paper, i pim pam que ja he escrit 2 fulls. Hem costava tant escriure amb paper i boli abans!
I si més no, podria sortir del pas, si algun dia em poses a transcriure tot allò que he fet a mà. Però hem fa una mandra increïble. És que abans aniria a córrer!!
Així, que avui tenia intenció d'experimentar allò de l'escriptura automàtica, que deien els surrealistes i que vam comentar a una de les genials classes de la MªRamon.
Tot hi així hem fa mandra, encara que no hagi de pensar.
Deixem-ho per dilluns que ve.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Jo, des de que vaig descobrir el teclat del meu primer ordenador, no hi ha cap full de paper que el pugui substituir. M'agrada teclejar, esborrar, tornar a escriure... m'agrada la llibreta virtual que tinc aquí al PC. Espero que cap d'aquells esscrits surtin a la llum pública... hehehe
Petons!!
Publicar un comentario