Pintava malament la cosa quan, passada mitja hora de l'hora de sortida, estavem en Guillem i jo sols. Va resultar que forem els únics (juntament amb l'Oscar) alumnes de l'excavació.
Bé. Ha estat una experiència que s'ha de viure, tant per a historiadors com per a historiadors de l'art.A una experiència , li toca la seva corresponent valoració:
una putada
Tot el matí picant i palejant per trobar trossets de ceràmica del segle VI i VII a.n.e, a 43º i al costat del riu on hi ha mosquits i mosca negra. Sortosament, a mi no hem va picar perque es va cruspir al Guillem pobre, que tenia les cames tan inflades que rabiava al caminar... La casa on dormiem, estava com per declarar zona catastròfica: el wc no tragava, no tenia ventilació, la dutxa estava a la terrassa, estava plena de pols, i dormiem ens uns matalassos super incomodos.
El menjar, al Bar Rosi, on aquella dona ens posava els plats plens fins a dalt de cuina casolana. Era bo. Però poc lleuger.
Finalment, vam decidir marxar divendres pel matí i escaquejar-nos un dia de cavar, i de fer esmorçars (per que allà els novatos fan l'esmorçar per tot el grup... Llei de dictadura). No obstant, l'Oscar dijous es va retirar i va optar per anar a dormir a casa seva, a l'Hospitalet, i es va oferir a portar-nos fins allà i agafar un tren fins a Tarragona.
Ens vam fer la bossa en 2 minuts i vam pujar al seu cotxe, a tota llet.
Òbviament, vam avisar al Diloli, no fos cas que ens suspengues eternament Història Antiga!.
Ha sigut un palizón. Si més no, ha valgut la pena.
2 comentarios:
Tia, quina enveja.
realment l'experiència val la pena.
però d'aquí a fer-te enveja... xD
(no trobo la direccio del teu nou bloc, me la nvies?)
Publicar un comentario