sábado, 3 de noviembre de 2007

Distancies potser insalvables

Avui hem mig fet una cosa que portavem anys arrossegant.

Potser per la por, la mandra, la cobardía... ho hem anat deixant passar fins que el forat s'ha convertit en precipici.
Si en fa de temps que ho sabem, com també sabem que la culpa no és només d'una. Totes tenim clar que ens agradaria tornar enrere...!

Val la pena, si més no, intentar-ho.

Deixeu que posi enn dubte si servirà per a alguna cosa. Potser servirà per adonar-nos de com l'hem cagat, o per fer el penya segat encara més alt.

No en tinc ganes, però en tinc ganes. No ens volem perdre. Però totes tenim la sensació que ens hem perdut.

Si s'ha de lluitar, lluitem.

Però fem-ho, o no ho fem.

Quedar-se a mig camí no serveix de res.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

kurt!!!

come back!!!


jum

-aLBa- dijo...

Ala ala!!!

muldie!!! cuanto tiempo!!! es verdad que os tengo abandonadas!!! mil disculpas!!!!