Pensar, meditar, perdre's

L'altre dia, vaig fer pràctiques amb el cotxe pel matí. Vam passar pel moll de costa i pel passeig de la platja i em va alegrar veure que feia molt bon dia.

Quan vaig acabar i vaig arribar a casa, sola, vaig pensar: i ara m'he de quedar aquí amb lo bon dia que fa?

I vaig baixar per les escales, i vaig caminar Rambla amunt fins arribar al Balcó. Hem venia de gust tornar a veure el mar. M'hi vaig estar una bona estona. Quan estic allà, arropenjada a la barana, perdo la noció del temps. Hi han milers de turistes guaitant, parelles fent-se fotos, families passejant.

Però ni tan sols noto la seva presència. És només com si estiguessim jo i el mar.

La immensitat del mar em va fer venir ganes de perdre'm. I em vaig encaminar cap a la Part Alta.

Passejava per carrers estrets, i solitaris, i alguns amb olor a pixat. Reinava la calma. Els gats s'encreuaven amb els meus passos, igual que algun que altre veí. Els coloms contemplaven el meu passeig des de l'àmpit de les finestres de cases ja deshabitades. Cases antigues, alguna ruïnosa. Les façanes contrastaven ombres, el color groc del sol, amb tons taronja i grisos.
Era romàntic.

Vaig voltejar la muralla i vaig sortir pel Portal del Roser, que sembla que separi la civilització de la calma. I als jardins del Camp de Mart, feien un mercat medieval.

Em vaig envoltar d'aromes d'especies, de gent comprant fruits orientals, nens mirant les espases, dones contemplant com altres elaboraven algun producte a mà, alguna bruixa amb el seu tarot, i una noia ballant al son de panderetes i tambors...

Vaig poder gaudir de tres maneres diferents de perdr'es.