TIC - TAC

Com explicar com et sents desrprés de varies nits gariebé sense dormir? Tan de bo fos dormir poc per que et poses al llit quan ja ha sortit el sol, portes tota la nit ballant i algun cubata de més.

No ha sortit el sol, però potser el veuré sortir.

No puc explicar què és l'insomni per que no en tinc. Simplement. Si més no, els problemes per dormir deuen ser força pareguts pel que fa, almenys, a la fustració que hom po sentir després de vàries hores mirant el sostre, semi a fosques, amb la companyia d'un constant tic-tac.

Et gires a una anda, ara et tapes, ara et destapes, mires el rellotge, et tornes a girar, ara et poses del revés, agafes el coixí, mires el rellotge, et gires, et tapes, et destapes, mires el rellotge...

Mires el rellotge, mires el rellotge...

El molt capullo no s'atura. Persegeix, incansable, el moment en que ha de sonar.

I cada vegada queda menys nit per dormir.

Penses en el noi o la noia que t'agrada, en què us heu dit quan us heu trobat, en com us heu mirat, què li diràs demà...

Demà!

Demà tinc tantes coses a fer...! I aquí, encara, sobre el llit, sense dormir.

I si hem poso a estudiar? penses. Et fa mandra.

Una hora més tard, obres la llum i vas a buscar els apunts. Vint minuts després ja t'has cansat. Apagues el flexo i t'estires al llit. Et sents impotent i cansada. Et poses més nerviosa i t'aixeques. Vas a la cuina a beure aigua, i te'n vas novament al llit.

Et gires a una anda, ara et tapes, ara et destapes, mires el rellotge, et tornes a girar, ara et poses del revés, agafes el coixí, mires el rellotge, et gires, et tapes, et destapes, mires el rellotge...

Tic tac...

tic tac...

tic tac...

Un soroll et dona cops al cervell. El despertador insisteix en treure't del llit. Amb ressignació l'atures, només per 5 minuts i fixes la vista en la seva esfera numerada.

Fa tan sols tres hores que l'has mirat per última vegada.

Se't tanquen els ulls, ara sí. Els notes ressecs i quasi cecs. I el cos et pesa, i l'ànima també.

Totes les coses que anit enumeraves per fer, ara se te'n refoten.

Ja vestida, te'n vas a la cuina i amb els ulls mig oberts fas cafè. Intentes impregnar-te del seu aroma i el beneeixes, mentre odies a la resta del món.

[escrit la nit del 28 al 29 de setembre]