Automàtic

I et lleves, sense ni tan sols maleir el despertador.

Surts del bany i te'n vas cap a la cuina, obrint només un ull. Treus la llet de la nevera i la poses al microones, dins d'un got amb una mica de Nesquik.

Una estona després, estirat al sofà, davant de la tele i el got buit. Quan ja et sents una mica més humà, t'encamines cap a la feina, la facultat, o fas allò que et queda per fer.

Ja no penses si el costat del teu llit està desocupat, ni que tu encara dorms al teu costat per costum. Ni tampoc penses en lo que odiaves sortir del llit deixant algú encara a dins. Tampoc caus en que ja no hi ha cap respall de dents al costat del teu. Ni recordes l'olor del cafè que et preparava, i que ara tens més espai dins de l'armari.

Ja no penses en que res no te sentit. Ja no ets sents nosàlgic. Ja no Vius la Vida, sinó que només vius la vida que ara et toca viure.

I tot és automàtic.