Recolliment

S'han acabat les tardes de sol sense fotre brot, i han arribat les tardes dins d'una sala plena de cadires que miren una pissarra.
S'han acabat les nits fent un beure en qualsevol terrassa, i han arribat les nits al sofà mirant el televisor.
S'han acabat els jerseis de tirants i la màniga curta, i arriben els jerseis prims, que aviat es substituiran per jaquetes.

Gent amb bufanda, que camina depressa per arribar a casa. Gent refugiant-se del fred dinsde les cafeteries. Mares abrigant als seus fills, que, suats per no parar de correr, es descorden l'abric. Parelles abraçades entrant en calor. Solitaris que amb l'alè busquen tornar a tenir sensibilitat als dits...


El cap de setmana passat, hem vaig llevar amb un cel gris amenaçador. Des del tren, el cel s'anava enfosquint i, al arribar al destí, un xàfec m'esperava a l'andana.
Sense paraigües vaig buscar refugi.
A casa, hem vaig estirar al sofà, amb el pijama i davant de la tele.

No vaig sortir al carrer en dos dies. No pas per que l'aigua o m'ho impedís. Sinó que m'ho impedia les ganes de recollir-me a casa.