Incomparable

Normalment, quan arribo a l'estació de Tarragona, m'assento fora a l'andana i veig passar a la gent. És una mania... no m'agrada asseure'm a dins, sinó que prefereixo camuflar-me en l'ambient atrafegat dels que arriven i dels que se'n van.

Un cop allà, vaig mirar vaig rondinar perqué havia arribat massa d'hora i encara quedaven 20minuts perqué arribés lo tren que havia d'agafar. Vaig suspirar, resignada, i em vaig endinsar en la meva tasca d'observar la vida de l'estació.

Molt grata va ser la sorpresa, quan davant meu, en un cartell publicitari que estava a la via 4, enunciava una pel·licula, La vida en rosa: Edith Piaf . De seguida hem vaig preguntar: Quants cops m'he assentat aquí i no he vist aquest cartell? Farà poc que l'han posat? Quan l'estrenen? Han fet una pel·licula sobre l'Edith Piaf?

Un somriure em va il·luminar la cara. Feia menys d'un mes, que havia llegit una breu biografia de l'artista per internet, ja que l'havia sentit cantar feia temps un dia a la radio mentre feiem un programa. Des del primer moment que la vaig sentir, aquella veu hem va copsar.

Diu la llegenda, que Edith Piaf nasqué sota una farola en un carrer de París l'any 1915. Filla d'un acrobata de circ i una italiana cantant de cafès amb problemes amb l'alcohol, quedà cega als 4anys degut a una meningitis durant la postguerra parisina. Però recuperaria la vista anys després gràcies, segons la seva àvia, a un pelegrinatge a Santa Teresa del Nen Jesús, a Lisieux.

La seva infància i adolescència van ser molt difícils i es va dedicar a cantar als carrers a canvi de poques monedes. Durant un llarg temps la va acompanyar la desgràcia i la mala vida fins que un dia, el propietari d'un famós cabaret de l'època es va topar amb ella i li va donar la oportunitat de contractarla.

La vida d'Edith, va estar marcada pels excessos i passions i morí l'11 de setembre de 1963 preguntant-se si mai havia sigut una dona feliç.

A la seva mort, 40.000 persones van caminar en silenci pels carrers de París fins a la seva tomba.

Edith Piaf fou la millor veu de França.

Aquí us penjo una actuació seva, cantant "La vie en rose", la seva cançó més famosa.