He de fer esment del gran programa de Cuatro, els reportatges de "Callejeros".
Ahir vaig veure el reportatge titulat "Ochenta y tantos" que tractava sobre la gent d'aquesta edad, te una gran força i alegria i sobretot, moltes ganes de viure.
Va ser un reportatge que em va fer pensar. Sempre quan era més petita i veia a gent gran pensava "ufff... jo vull morir-me jove. no vull ser així".
No soportava la idea de veurem vella i amargada, viuda, malcarada, sola, o no poder fer res jo mateixa.
Feia molts anys que no hem posava en la pell de la gent de la 3a edat. I ahir em va emocionar veure gent gran tan plena de vida. I que mira, sí. Si arribo a vella, que sigui així... i faré totes aquestes coses que fan aquests. Però de sobte vaig pensar "eh alba, para el carro. tu aniras a ballar, a jugar al domino, a fer viatges amb la inserso i tota la pesca? Per favor! Qué cutre! Si ara que ets jove ja t'agrada quedar-te a casa! I molt"
Llavors vaig caure en la conclusió més obvia del món però que no hi havia donat: que quan sigui vella (amb una mica de sort) també faré com ells: les coses que feien de joves.
Doncs seguint la mateixa regla de 3 i evolució natural del món, quan jo sigui vella ja no jugaré al domino, sinó a la play. I no ballarem boleros ni passodobles, sinó dance i techno...
Tornant al programa, li van donar un TP d'Or al millor programa d'acutalitat. I jo, comparteixo la opinió. M'agrada perque és un programa que ens apropa a la vida diaria de gent que en el fons, no està tant llunyana i ens mostra un dia a dia peculiar, però en molts casos d'allò més comú. No idealitza res (fet molt característic en la televisió) simplement ens mostra.
M'agrada més aquesta faceta humana.
Ahir vaig veure el reportatge titulat "Ochenta y tantos" que tractava sobre la gent d'aquesta edad, te una gran força i alegria i sobretot, moltes ganes de viure.
Va ser un reportatge que em va fer pensar. Sempre quan era més petita i veia a gent gran pensava "ufff... jo vull morir-me jove. no vull ser així".
No soportava la idea de veurem vella i amargada, viuda, malcarada, sola, o no poder fer res jo mateixa.
Feia molts anys que no hem posava en la pell de la gent de la 3a edat. I ahir em va emocionar veure gent gran tan plena de vida. I que mira, sí. Si arribo a vella, que sigui així... i faré totes aquestes coses que fan aquests. Però de sobte vaig pensar "eh alba, para el carro. tu aniras a ballar, a jugar al domino, a fer viatges amb la inserso i tota la pesca? Per favor! Qué cutre! Si ara que ets jove ja t'agrada quedar-te a casa! I molt"
Llavors vaig caure en la conclusió més obvia del món però que no hi havia donat: que quan sigui vella (amb una mica de sort) també faré com ells: les coses que feien de joves.
Doncs seguint la mateixa regla de 3 i evolució natural del món, quan jo sigui vella ja no jugaré al domino, sinó a la play. I no ballarem boleros ni passodobles, sinó dance i techno...
Tornant al programa, li van donar un TP d'Or al millor programa d'acutalitat. I jo, comparteixo la opinió. M'agrada perque és un programa que ens apropa a la vida diaria de gent que en el fons, no està tant llunyana i ens mostra un dia a dia peculiar, però en molts casos d'allò més comú. No idealitza res (fet molt característic en la televisió) simplement ens mostra.
M'agrada més aquesta faceta humana.
2 comentarios:
de gran vull ser vella.
Doncs jo si que vull arribar a vella, de veritat!
Crec que es en aquell moment quan veus tot el que has fet, i també tot allò que t'has descuidat durant la vida, i com que quan estas juvilat de temps te'n sobra, pots aprofitar i viue la vida!!
Ah! Albota, jo no em vec anant de festa amb 80 anys, però si que et vec a tu jugant a la play, el que passa és que potser ja sera la PlayStation20!! jajaja
Un petonet!
Publicar un comentario