Com ja comença a ser costum, els divendres a la nit toca sortir a respirar l'ambient de Tàrraco.
Vam començar per apagar la set a casa de la Montse, amb un lambrusco tot sopant per després passar al cubata de rigor.
Ja vam sortir al carrer i vam notar que feia una calor ben pròpia de l'estiu. Així doncs, ens vam afanyar a anar a beure algo abans de deshidratar-nos.
Total, que ens vam encaminar cap a la Part Alta, més concretament a "Els Immortals" per fer un cocktail.
La Montse aquest cop va tastar un Planter's o com es digui. Prou bo. La Maira es va decidir per un Mojito, i jo un Tequila Sunrise.
El local, que és molt bonic i agradable, tant tant que t'apalanques. I a nosaltres ens venia de gust Festa.
Per tant, ens vam acabar els cocktails i les xuxes ràpidament i vam encaminar-nos cap al Cau. Petita gran sala situada a les voltes del circ romà. A Tarragona som tant guays que sortim de festa sobre les restes històriques.
També volia fer esment a la gran sessió que es va currar Dj Madrasso. Primer va començar per una sessió indie i va anar tirant cap al pop comercialillo. Feia temps que no m'ho passava tant bé degut a la música. I és que vam poder escoltar com empalmava cançons tan diferents, com Scissor Scisters amb Alaska, de manera magistral.
Amb la intenció de fer un despido, que l'endemà tocava estudiar, vam decidir fer l'últim beure, de camí cap a casa, al Totem de dalt, entre "jóvens" nascuts abans de la dècada dels 80, si fa o no fa.
La sorpresa va ser trobar-nos al Jordi López i el Barceló, amb un altre noi que em sembla que també és veí. En fi. Que d'últim beure res. En tot cas, penúltim.
Una bona estona de juerga i altres parides. Algunes a l'estil: "tienes el factor x!" o "se ha metido tanta coca que ya no tiene ni tabique". Algunes altres com "Dios! Jo no vull ser així d'aquí uns anys" o les diferents posats frikis.
La que es va endur la palma, però, fou:
- Jordi, ets un friki.
- Gràcies.
En fi. Que ja ho diuen Els Pets, que "una retirada a temps, sempre és una victoria". Però ahir, gairebé ens vam quedar fins a tancar. Derrota, doncs. Ja que avui, no hi havia qui estudiés Teoria.
1 comentario:
Segurament quan vas sortir de casa aquella tarda no et pensaves pas que t'ho passaries tant bé. aquestes són les millors nits. El factor sorpresa és importantísssim, almenys per mi.
Em va fer il·lusiió veure't ahir, de veritat. Ànims que això ja s'acaba i l'estiu ens anirà bé a tots per ficar les coses al seu lloc.
Molts petons
Publicar un comentario