A vegades et sentes caminar en solitut per la foscor. Enmig del tot i enmig de tothom. Sola entre la multitut.
Es com anar per dins d'un tunel, sense cap altre remei que tirar endavant i la impossibilitat de tornar endarrere. I ni tan sols poder aturarte.
A les fosques.
Sembla ser que el tunel arribi al final, per que ja hem sembla veure una mica de llum...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
ànims teta, que l'estiu ja està aquí.
Recorda:
Que arribi l'agost
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.
Molts petons
Publicar un comentario