Ordre.

Diumenge, després del partit, vaig quedar-me dormida al sofà i em vaig despertar amb el cap molt, molt espès. Després d'una estona de meditació, vaig arribar a la conclusió que estaria bé posar una mica d'ordre a la meva vida. Canviar quatre coses i construir una barca per poder tornar a casa.

Com que les parets em queien sobre, vaig vestir-me disposada a fer alguna cosa de profit. Com que per ordenar la meva vida, començar per posar-me a estudiar era una mica dur, vaig preferir distreure'm una mica, fora de casa. Deixar de pensar.
Un cop al carrer, vaig començar a caminar i hem va semblar que em venia de gust anar al cine. Acte seguit hem va semblar que anar al cine sola, era massa friki. Així que com que feia bon temps, vaig començar a caminar rambla amunt amb el propòsit de pensar una mica al Balcó.
Quan ja casi hi havia arribat, vaig sentir que un cotxe tocava el clàxon. Era el Seat Arosa gris de la Meri, en companyia de la Noe. Elles, les reines, van parar-se al mig de la Rambla, i em van cridar:

NOE: Alba!! ¿Dónde vas?
ALBA: ... Vaig a posar ordre a la meva vida.
NOE I MERI: ...
NOE: Sube.

Hem van carregar al cotxe i vam anar a la Plaça de la Font a fer unes tapes. Una estona en companyia, de rialles i converses que sempre senten bé. I aleshores fou quan:

NOE: Oye Alba. Cuando te hemos encontrado... que has dicho que ibas a poner orden a tu vida... ¿No te ibas a tirar por el Balcón verdad?
ALBA: No coño. Que solo iba a meditar un rato frente al mar!
NOE: Uf! Menos mal! No vaya a ser que te hemos salvado la vida y nosotras sin saberlo!
MERI: Tia! Es que anaves tant decidida...!
Totes: XD

Va ser una estona de relax que m'ha fet començar la setmana amb energia. La vinent tinc exàmens finals. Aviat començo a treballar. Em presentaré al teòric de l'autoescola. I després, no sé pas què passarà.
De moment, amb això de replantejar-me les coses, m'he posat a estudiar i després he anat a córrer. De totes maneres, si he de posar ordre a la meva vida de debò, estaria bé començar per ordenar l'habitació.

Però és que ara, ara que les aigües estan més calmades i que sembla que hem arribat a la platja, lo normal seria que em deixes endur per la corrent fins a l'arena. Si més no, no puc acabar d'estar tranquil·la. Seria bo relaxar-me i surar per sobre l'aigua, i no pensar en res.

I es que en el mar que em sembla naufragar, hi han molts mes obstacles que les ones.