Dormir sense pastilles... i despertar-se amb l'olor a cafè

Amb l'estrés dels últims dies, anar a dormir resultava ser una aventura.

Hores i hores donant voltes sobre el llit, hores donant voltes al cap. Sembla mentida, com és pot arribar a convertir en una tortura...

Ahir em vaig adormir força aviat. He dormit d'una tirada...10 hores. He somiat... i m'he desportat plorant, però d'alegria.

Normalment soc la última en sortir d'entre els llençols per què soc la única que no matina per obligació. Però ja no tenim classe i no s'ha de matinar.

M'he despertat, més tard que ningú.

Amb els ulls mig oberts, pel passadís em dirigia cap al wc, que estava ocupat pel Manel, i cap a la cuina, ocupada per l'Anna. Ja no m'he aturat fins arribar al menjador.

Una olor a cafè m'ha colpejat. La cafetera esava sobre la tauleta. N'he aixecat la tapa i l'he olorat. Sortia fum. Olor a un cafè recen fet, ben calent, que t'espera...

Sí, en Manel m'ha fet cafè.

Després, m'he conectat al messenger i he parlat amb en Guillem. Se suposa que el que està malament és ell... però m'ha fet la terapia a mi. És una joia... :)

Avui tinc torn de tarda. No he hagut de matinar... però no sé si és pitjor anar de 8h a 15h o de 15h a 22h...

De totes maneres, avui hem sento amb energia renovada.