El cap a saber on

Sempre m'han dit, i queda comprovat, que soc una despistada. Tota la vida que em sento dir allò de "un dia perdràs lo cap" i demès variants.

Suposo que lo de ser despistada i tenir mala memòria van més o menys relacionades. Recordes, Lídia, que sempre perdia l'agenda a mig curs? Em vaig acabar comprant-ne dos, però aleshores m'oblidava de mirar-me l'agenda, o ridículament, d'apuntar-me la feina.
Si anava amb els mitjons desaparellats, no era només per tenir una revelació friki, sinó que sovint perdia la parella del mitjó.

Una de les coses més patètiques que m'ha passat, i més sovint del que voldria, és explicar-li alguna cosa a ma germana, per exemple, un cotilleo. Al cap d'uns dies, ella em fa algun comentari respecte al cotilleo explicat uns dies abans, i aleshores és quan li pregunto: ui! i això, d'on ho has tret?
Evidentment, ma germana s'indigna quan veu que realment, ni me'n recordo de que jo li he explicat, fins al punt de ni recordar que jo també sabia el cotilleo...

L'última que m'ha passat, com a ment despistada, ha estat aquest matí:

M'aixeco després després d'apagar diverses vegades el despertador. Me'n vaig cap a la cuina, em preparo l'esmorzar. Esmorzo tranquil·lament i quan acabo em vesteixo. Me'n vaig cap al wc, em pentino, m'engomino, em rento les dents i torno a surtir. Lo Manel i l'Anna ja s'havien llevat i jo em preparava per anar-me'n cap a la facultat que havia quedat per a estudiar.
Vaig cap al menjador, miro el rellotge i em dic "genial, faig 20minuts tard...", l'Anna se'n riu mentres em poso la sudadera i agafo el portàtil.
Tota convençuda, caminava pel Prat de la Riba i he agafat un Més Tarragona, que normalment, quan surto de casa ja no n'hi han. L'he anat fullejant de camí fins arribar a davant de la facultat quan allà, decideixo desfer-me'n del diari...

"va, guardaré el diari que he d'estudiar"

Aquí ha sigut quan m'he il·luminat. Em disposava a guardar el diari a la carpeta quan m'he adonat que m'he l'havia descuidat a casa.