No sabria dir-te el que és pitjor

Dilluns, després de Teoria II, pujavem rambla amunt en Guillem, l'Anna i jo. Voliem estudiar, però amb el bon temps que feia i les poques ganes, ens vam decidir per anar de botigues.

L'Anna, ens havia d'explicar una crisi, i jo una altra que de fet, és la de sempre. Així que, en aquests casos, com ja vaig explicar una vegada, optem per un gelat o comprar.

Doncs bé, estava exposant la meva crisi quan ja erem a l'alçada del monument dels castellers i els meus acompanyants i assessors no van sapiguer què dir-me. No és que no tinguessin res a dir, sinó que ja m'ho han dit tot... i gairebé m'ho diuen cada dia.

Tornant a exposar el tema, perque a vegades lo de explicar va bé, vaig concluir que, per molt que li donés voltes, m'acabava trobant perduda. La sentència de l'Anna va ser que si no hi trobava la solució, no hi donés més voltes.

Aleshores em va venir al cap un tros d'una cançó de Glaucs.

Ja sé que lo de posar cançonetes ho deixava per a omplir l'espaisideral de l'space. Però avui, toca deixar-la aquí, com a testimoni dels meus "turments"...

"Després de tot és fàcil seguir-te el joc
Només em cal no entendre res
No pensar res!"