Qui diu la mentida més grossa

Degut a la proximitat de les eleccions municipals, ahir a la nit vam anar fer de “bons ciutadans” i vam anar al debat dels candidats per l’Ajuntament.
No obstant, tot i la bona voluntat, quan vam arribar que ja havia començat. La conclusió que hem tret els de la colla ha estat que a l’Ajuntament, els pròxims 4 anys manarà qui ho ha fet fins ara, però aquesta vegada sense la majoria absoluta.

Pel que fa al debat en sí, l’actual alcalde, molt estimats pels vilatans, es va passar molta estona recordant glòries dels seu mandat i el seu discurs bàsicament només parlava de diners. Típic discurs de campanya: penjar-se medalles.

Per alguna cosa serà. O no.

Pel que fa entre els altres candidats, us diré que trobo molt trist que qui parli amb més o menys seny, sigui el candidat socialista. Després de l’últim debat a la ràdio i el d’ahir, crec que és l’únic que pot fer una mica d’ombra al partit que mana.

Convergència i Unió, ha fet un bonic programa, molt del poble, molt cultural, molt convergent, però no han acabat de convèncer. Els hi falta força, empenta... no ho sé.

Però qui s’ha lluït, i de valent, ha estat el candidat per Plataforma Per Catalunya, PxC, que va estar, si més no, el més polèmic.
Aquest senyor, que sembla ser que només coneixen a casa seva, es presenta com a candidat amb un programa d’allò més trist que només es centra en fotre canya als immigrants.
A part de tenir un comportament altiu i un pèl passota, l’home guaperas sembla que ni s’hagi molestat en crear un programa amb ets i uts. No negarem, que en algun moment hagi pogut dir alguna cosa no tant descabellada (clar, com tots els partits), però el major error d’aquest personatge és (i citaré paraules del Gregori) que fa un programa de 10 punts i que només 2 en valen la pena. A més a més que els 5 primers, són el mateix que el punt número 1.
Però com ha dit la Núria, i tampoc li negaré, és que també ha dit coses que molta gent del poble pensa, però que ningú s’atreveix a dir.

Ep! No ens confonguem, que no estic defensant el pensament xenòfob del partit, sinó que simplement dic lo que hi ha. Que hi ha gent que va molt de progre i liberal i solidaria però que en el fons, és un fatxa reprimit.

Però si ja el plantejament de PxC ja deixava molt a desitjar i no tenia gaires possibles votants, l’home s’ha cavat la seva tomba quan fet les seves intervencions en castellà. I això ho ha fet des del principi.
Evidentment, s’han sentit xiulets. Que al poble tindrem gent de dretes i d’esquerres, com a tot arreu, però si alguna tenim en comú, la immensa majoria, (o almenys això és el que sembla) és el sentiment de ser catalans. I la llengua, no es toca.

Posats a dir tonteries tots plegats, nosaltres ens vam assentar cap al final a escoltar el debat i a riure una mica. No per mofar-nos d’una situació còmica, sinó trista, i optar per una visió més sarcàstica del panorama polític del poble.


La política fot fàstic, i la gent és molt hipòcrita.